Hola,
Avui m’agradaria parlar sobre l’accessibilitat: Aquella cosa
que a tots ens toca de lluny fins que ho vivim en pròpia pell,
Resulta que aquest passat dissabte 16 de desembre de 2022
tornant de la mostra de adults dels tallers de teatre tard, ho reconec i gracies
a tenir assistent personal privat , tot
i que (això es un altre tema).
Aquesta foto feta el 16 de desembre, mostra el poc interès que té el ajuntament de sant Cugat per que els nostres carrers siguin segurs per tothom, també pel col·lectiu de persones en cadira de rodes, sovint oblidat i que moltes vegades ha de demanar accions sota demanda quan es un dret sentir-se segur i “caminar”/ desplaçar-se amb la major llibertat possible, i si, també ho he avisat altres vegades, aquesta altre fotografia que adjunto del 23 de juny d’aquest mateix any , demostra que no hi ha proactivitat alhora de solucionar un problema “sota demanda” aquest fet posa de manifest que la intenció lluny de apoderar-nos ens vol fer mirar al món “ a través de una pantalla o buscar-nos la vida de forma privada per a cada moviment que em de fer per si no es prou accessible.
I clar que no tot es queixar-se, perquè hi han coses que encara que tard, si arreglen, com ara els passos de vianants i carril bici desde el centre comercial fins a la carretera de rubí, la qüestió esta en quan temps haurem de esperar per que arreglar aquets trams no suposi una demanda constant i particular.
Soc una jove de 23 anys amb ganes de descobrir i participar d’una
vida activa de fet ja porto 5.533 km amb la meva cadira que a dia de avui es troba
parada i amb un eix partit d’una roda que em genera que la meva vida es pari en
sec i haguí de buscar alternatives per continuar amb el meu dia.
